PAC 2… CURRICULUM ….
Les interaccions entre el professor i els alumnes estan regides freqüentment per “obligacions” o normes no explícites: normes socials i sociomatemátiques. Es tracta de veure els ideals preestablerts del funcionament del procés ensenyament aprenentatge ( Voigt, 1994, p.182 ).A les que podríem afegir la norma matemàtica ( Yackel i Cobb, 1996)
A vegades les activitats dels professors estan sotmeses també a obligacions. Ens hem de plantejar com realitzem les nostres classes a partir d’un punt de vista del descobriment, ‘ensenyament d’algorismes, l’espera dels estudiants a l’exemplificació per part del mestre.
La norma social és el conjunt d’explícits o implícits que documentes l’estructura de participació i dinàmica professor-alumne, alumne-alumne en el transcurs de les interaccions que hi ha a l’aula.
La norma matemàtica és el conjunt de pràctiques matemàtiques dins de l’aula i les diferents trajectòries possibles en el comportament matemàtic dels alumnes i professor davant d’una activitat proposada.
S’espera dels alumnes que adoptin una actitud crítica.
Les normes sociomatemàtiques regulen aspectes específics de les discussions matemàtiques dels estudiants i influeixen en les oportunitats d’aprenentatge. Les normes sociomatemàtiques, en la perspectiva social, són el correlat de les creences i valors identificats n la perspectiva psicològica a l’intentar donar comte de com els estudiants arriben a ser intel·lectualment autònomes
Tasca 2.
Vés a http://weib.caib.es/Recursos/investigam_mercat_webquest/inici.htm Reconeix les característiques de la webquest que et semblen interessants per a fomentar participació i diàleg crític a Primària o Secundària.
Els alumnes cooperen però no col·laboren,.
La pràctica potser ser original i atractiva, però la informació a la que als alumnes han d’accedir és molt teòrica, i és fonamenta poc en la pràctica, i els fons no deixa de ser avorrit
També trobo criticable el sistema , l’experiència estadística que es proposa a la webquest té una proposta semi-comptable estadística.
Desconeixem el punt de partida dels alumnes.
, per tant el més segur és que es necessiti fer algun tipus d’adaptació, per exemple depenent del context escolar.
El llenguatge hauria de ser més proper als alumnes, el primer enllaç no és proper . Hi ha un cert risc de poca seguretat en la realització de la tasca, això pot perjudicar l’autonomia i l’esperit crític. Torno a repetir que és necessari contextualitzar l’exercici.
________________________
Tasca 3.
Observa l'activitat següent d'avaluació Prova individual a l'Ajuntament de Maó Considera i explica les competències que afavoreix.
Afavoreix les següents competències :
- La competència a la autonomia i iniciativa personal.
- La competència a aprendre a aprendre
- Diverses parts de la competència matemàtica. Tot i que com no hi a cap intenció comunicativa, són només les que es refereixen a una practica individual, a on intervenen algorismes, resolució de problemes i molts altres factors combinats, només motivarà a aquell que domini tots aquests conceptes.
- El problema dels triangles tracta de la geometria només des d’una vessant poc pràctica.
- No hi ha una competència social i ciutadana, ja que és tracta d’una prova no col·lectiva.
- Pot fomentar la interacció amb el món físic. Sobre tot el problema en que parla de la tanca.
- La part de la competència lingüística lectora, pot fer que limiti la capacitat de molts alumnes en l’abstracció i representació dels problemes.
- No és pot desenvolupar la competència en les TIC
_________________________
Tasca 4,
Observa l'activitat que s’explica a http://www.webpersonal.net/vfont/Situaciones%20ricas.pdf Quin tipus de competències es desenvolupen amb aquest tipus d'activitat?
- Abans d’avançar en les competències és important tal i com proposen els autors en :
- La contextualització i com diuen els autors de l’article, la recerca de situacions “ riques”. Actualment es busquen en les activitats “constructives” que proporcionin un aprenentatge funcional. Per tal que la persona el pugui utilitzar de manera efectiva en una situació concreta per resoldre un problema determinat.
- Implica que tota l’activitat està molt planificada per tal d’anar avançant. Aquesta planificació és una coordinació de treball i no una direcció instructiva. L’alumne i el professor són coopartíceps és tracta un tema no una disciplina, no es tracta de sumar cap matèria sinó com es relacionen. És un treball per projectes.
- El projecte ofereix intradisciplinariat.
- L’eix organitzador del “projecte és construïm la nostra casa”. Permet treballa un dels blocs del currículum, la geometria
- El projecte també ofereix un caràcter transdisciplinari; separació entre les àrees, transversal ; podem introduir temes transversals que oferia
També tractem de parlar de les competències a treballar
- Competència matemàtica
- Competència en comunicació lingüística.
- Competència artística
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
- Competència d’aprendre a aprendre.
- Competència social i ciutadana
- Competència i autonomia personal
Realització d’una Activitat singular extraescolar matemàtica de 3h de durada.
Una activitat singular implica reconèixer quelcom que es surt de l’habitual en el currículum, perquè aborda quelcom inusual: una situació interdisciplinari a partir d’una sortida o treball amb una altra disciplina curricular, una activitat que respon a l’establiment de connexions matemàtiques, una activitat que té moments diferents com a seminari, etc
Has de construir el programa-seqüència de l’activitat amb els seus continguts i, competències exigibles a tothom, material, etc.
Introducció :
Aquesta activitat extraescolar, l’he pensat per treballar en una aula d’acollida extraescolar. En aquest cas 8 persones. La idea és que tots col·laborin en la solució, per tant hi ha un coordinador de l’activitat, que en cap cas instrueix sobre la mateixa, però que d’anar pactant el ritme de tot el procés.
La podem dirigir a alumnes de C.S., a alguns de CM, com secundària. En principi alumnes d’Oliana o Peramola. Tot i que amb unes pautes la gent gran també ho podria fer. Per tant , a qui ho sol·liciti li podem ajudar a donar alguna pauta..
Evidentment només són propostes. I només facilitem pautes quan ens les requereixen. Una persona gran, qui podria participar hi ha aspectes que pot demanar-nos tenir més clars que altres. En canvi els estudiants d’una aula d’acollida de l’IES d’Oliana, o una persona involucrada en la conservació el medi ambient, una persona de l’oposició, un mestre de primària que vol treballar el tema i vol motivar als alumnes ....
Inventem un problema :trobem en un petit poble de l’Alt Urgell. Peramola és un poble a on el sector primari és el principal, hi treballen molts pagesos i ramaders. Queda apartat del poble més gran, Oliana, i la majoria de persones que hi accedeixen ho fan a través d’un petit pont, Palanca, També es pot accedir a Peramola des de l’Autovia, però suposa donar molta volta. El problema és que el poble és famós pels, bolets , l’hotel, les fonts, les festes, algun restaurant, total que hi ha molt turisme. A més a prop és fan obres d’una presa,hi ha uns estudiants d’una universitat que van tot el dia fent fotos, ahhh! i també m’havia oblidat per la pesca de la truita. Per tant hem d’afegir una pila de pescadors.
L’accés en vehicle és molt comú fer-lo a través de “la palanca” el problema és que només pot passar un vehicle per sentit cada cop.
Els personatges de l’Ajuntafems volen fer algun tipus de millora, però no saben com presentar el problema.
Materials
PAC 4
Tasca 1.
Busca un llibre de text de Primària, i identifica dos problemes que trobes de cada tipus. de problema, segons el que s’explica al llibre de consulta. Indica si hi ha algun tipus de problema que potser no hi sigui. Desprès del que has llegit del mòdul, quines dificultats poden haver més d’un tipus que un altre?
Normalment , quan intento fer una graduació en els problemes de matemàtiques, vaig seguint els problemes que es proposen als quaderns de “Brúixola”, no ho fan des dels punt de vista dels algorismes, sinó també de la tipologia de problemes. És més com a tutor, aquests últims anys, individualment als alumnes , en funció dels coneixements de les operacions, introdueixo com a reforç els problemes graduats. A on de forma progressiva s’introdueixen progressivament aquests tipus de problemes . La majoria d’activitats que es propostes a les avaluacions tenen problemes a on només hi ha relacions de canvi. Apliquem una operació i solucionat.
Fent una reflexió sobre la tipologia de problemes i activitats. També durant les avaluacions inicials, introdueixo problemes basats en competències bàsiques, és a dir les passo directament a començament de curs, i això ja em dona certes pautes sobre què anar treballant. És molt complicat fer classe a 26 alumnes de Cicle Superior amb nivells totalment diferents, motivacions, contextos. Així que en principi intento que les matemàtiques tinguin a veure amb la vida real, si cal a través d’algun projecte, i després que els alumnes estiguin familiaritzats amb tipus de problemes, operacions, situacions etc...
Tot i que són caire tancat, i només serveix per treballar això, tipologies.
Com a reflexió, afegir la gran quantitat de materials que des de les direccions se’ns indueix a utilitzar: quaderns d’operacions, problemes, fitxes de reforç, ampliació, jocs, activitats d’estimulació ..... Crec que és molt difícil escollir els tipus de materials adequats pels alumnes.
Tot el problema en sí pot adaptar-se al procés que nosaltres vulguem , només fa falta la voluntat d’arribar allà on desitgem. Com que és tracta d’una activitat manipulativa, és més fàcil que els alumnes puguin establir més connexions, ja que la informació no només l’adquireixen pels ulls o l’oïda, sinó també per la manipulació. Es pot ampliar amb activitats d’altres competències, molt facilment.
Tasca 3. (Pretén veure el reconeixement del contingut après pels estudiants).
- Crec que és una de les millors maneres de presentar problemes als alumnes, tot i que la mestra s’ha saltat uns quants passos, tal vegada abans m’hauria preocupat de la familiarització dels alumnes amb el material, i el vocabulari o la capacitat d’abstracció per part des alumnes .
- A favor del treball amb regletes
- Són problemes oberts de resolució, els alumnes poden ajudar-se
- S’està promovent un esperit reflexiu i crític
- S’està cuidant el potencial dels alumnes, i a base de pràctica se’ls permet assentar procediments, i consolidar conceptes.
- La forma d’arribar a la xifra final depèn molt del tipus de pregunta i el seu enfocament.
PAC 5
Tasca 3.1.
En Pere, de 13 anys, va a la consulta de l’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP) perquè la mestra ha demanat consell pel baix rendiment en els aprenentatges matemàtics, sobretot la manca de concentració en l’execució de les tasques d’aritmètica, especialment en el càlcul i en la resolució de problemes aritmètics, que sap plantejar correctament però sovint hi dóna solucions incorrectes.
A quina tipologia pot pertànyer en Pere?
Dins del context de l’alumne, suposo que està cursant sisè o primer curs d’ESO.
A continuació intentaria documentar :
Resultat en cursos anteriors
Quina és la situació familiar
Quina és la situació d’’integració escolar.
Descartar algun tipus de dislèxia, lateralitat creuada, o o trastorn d’atenció.
http://www.slideshare.net/intereduvigo/dificultad-de-aprendizaje-de-las-matemticas
Crec que la meva voluntat docent ha fet que casulament trobés un article sobre la discalculia, molt més interessant , arribat a un punt a on ja havia realitzat moltes relexxions durant aquest curs.
El més important va ser el fet de reflexionar, que els alumnes que no tenen cap dèficit sensorial. Moltes vegades no avancen per motius emocionals. La docència a dins l’aula m’ha confirmat aquesta idea. I ara, més que mai és la que estic utilitzant.
Tinc alguns alumnes amb aquest problema, i la veritat, després de promoure un bon ambient a classe ( IOGA, terapies de riure, bon humor en dosis elevades, he comprovat com els exàmens finals els alumnes havien evolucionat molt ràpidament )
Previ a això, hauríem d’estar segurs que tenim persones íntegres, és a dir recuperar emocionalment, i proporcionar ajudes als alumnes amb dificultats per a l’aprenentatge.
Per tot això podríem afegir la importància de proves avaluatives individuals, per saber els punts de partida dels alumnes, i així poder fer adaptacions i que els aprennetatges esdevinguin “ productius “ .
BIBLIOGRAFIA :
Mòdul 1. El currículum de matemàtiques a l’ensenyament obligatori.
Alsina et. Al. ( 1995 ) Ensenyar matemàtiques. Barcelona . Graó
