Explicació del mapa conceptual :
Partint de l’esquema Domènech i Tirado, establim les relacions entre Societat, Ciència i Tecnologia. Aquestes relacions estan configurades en un marc contextual basat en la cultura, la societat, l’economia, l’espai i el context. A través de la Tecnologia Educativa relacionem i fem connexions diverses. El mitjans les fonts, els materials amb el món didàctic, el món de l’educació. - Dins de les ciències de l’Educació podem incloure, l’organització es colar, la didàctica i el currículum Dels diferents estudis que estableixen les relacions C-T-S, apareixen diverses teories : Teoria de la comunicació, teories de sistemes, els deterministes, explicacions basades en el poder i algunes pertorbacions derivades de falses explicacions. A través de la psicologia trobem diverses explicacions que ens ajuden a aprofundir en els conceptes. La psicologia contempla la memòria de les relacions. La vida quotidiana, així com el fet d’aprofundir en les característiques dels individus i els seus aspectes cognitius.
- El constructivisme, ens ajudarà també en la vessant educativa.
- La Gestalt, el conductisme i el construccionisme, també ens ajuden a conformar i explicar com és la psicologia de l’educació. Aquestes teories estudien els processos psicològics bàsics,amb la finalitat de promoure aprenentatges significatius.
Parlem també de la tecnologia de l’educació i la Tecnologia en l’educació, dos conceptes molt diferents. Una fa referència als mitjans, ( Internet, mitjans audiovisuals, ), i l’altre a la capacitat de l’educació a l’ús de les eines desenvolupades per la ciència de l’educació en si mateixa. La sociologia de l’educació també és un dels aspectes que ens ajuda a parlar de la tecnologia Educativa. És important tenir en compte que la ciència ens presenta solucions i que la tecnologia els soluciona els problemes tècnics. Aquests generalment estan demanats per la societat a la vegada que configuren l’evolució de la pròpia societat, tal i com planteja Domènech i Tirado.
Dels aspectes que he volgut destacar a l’esquema, si més no estan més desenvolupats hi ha el de l’enfocament sistèmic. Aquest és basa en COM arribar a aconseguir uns objectius. Aquests són el producte d’un conjunt d’interrelacions. “assumir les TE com el disseny de situacions d’ensenyament, perquè elles mateixes aconsegueixin objectius”.
a- Qualsevol sistema està compost per parts interrelacionades.
b- L’avaluació com a component que repercuteix en la millora.
c- La millora i el perfeccionament, afecta tot el sistema.
d- L’organització interna del sistema segons l’abast dels objectius previstos per ell.
“Podem parlar del disseny instruccional, com un procés tecnològic que especifica, organitza i desenvolupa, els distints elements de la situació d’ensenyament aprenentatge.”
